Skip to content

Què faig amb el vell CD?

by a 15 febrer 2010

Els CD i DVD viatgen a una planta del País Basc, l’única d’Espanya que recicla el policarbonato per a obtenir plàstic nou. Només una mínima part dels CD usats tenen un tractament ambiental adequat. Cada any es fabriquen en el món més de 36.000 milions de discos.

Que fer amb els CD i DVD una vegada que són residus?, on llançar-los?, es poden aprofitar els seus materials? La destinació d’aquests discos vells s’ha convertit en un mal de cap. S’acumulen en els arxius. No se sap molt bé què fer amb ells. La solució no és llençar-los al poal de les escombraries, ni tan sols al contenidor groc d’envasos.

Per a propiciar una solució correcta, haurien de ser duts a les deixalleries o a punts verds municipals, segons assenyalen fonts de la Agència de Residus de Catalunya. Però no totes les deixalleries poden garantir el posterior reciclat d’aquests discos òptics, que es componen en un 98% de policarbonato, un plàstic de gran valor. En Catalunya no hi ha cap planta específica per a reciclar-los. L’única d’Espanya està al País Basc.

Però la necessitat que els discos òptics es reciclen no respon al fet que continguen elements perillosos o contaminants. Convé fer-lo, sobretot, perquè el seu component plàstic és molt valuós (el 98% del disc és policarbonato) i també perquè cal evitar que vaja al contenidor groc d’envasos. Si fora a aquest contenidor, es convertiria en material impropi desaprofitable, perquè no podria ser reciclat en les plantes de plàstic.

“Hem d’evitar que els CD vagen al contenidor groc. S’ha instal·lat la idea que al contenidor groc van els plàstics, però només han d’anar els envasos lleugers”, recorda José Luis Gallego, divulgador ambiental. La solució més adequada és dur-los a les deixalleries o punts verds, ja que des d’aquestes instal·lacions municipals hi ha possibilitats de transportar-los fins a una planta per a ser reciclats.

En Espanya només existeix una iniciativa per a reciclar aquest material. És la qual impulsa l’empresa Cederika Recycling, del País Basc, que té un servei de recollida selectiva en diverses comunitats (sobretot, a Galícia, País Basc, Catalunya i Cantàbria). Cederika arreplega els discos usats de 30 deixalleries catalanes (la major part en l’àrea de Barcelona) i els envia a una planta de Erandio (Biscaia) per a transformar-los en granza, la matèria primera per a fabricar nous plàstics.

Aquesta empresa, que disposa també d’acords per a efectuar la recollida en altres 130 punts de Catalunya, cobra per aquest servei, doncs, com reconeix el seu gerent, Goyo Cardiel, només s’instal·len contenidors en aquells llocs en els quals poden repercutir el cost del servei incloent el transport fins a la planta. Tanmateix, ja disposa d’un miler de punts de recollida en tota Espanya. Cardiel calcula que a Espanya només una mínima part dels CD té un tractament adequat.

És just que el servei de recollida es pague amb impostos? El problema és que els CD no estan gravats amb un sobrecost (com les piles) per a finançar el cost del transport.

Anuncis

From → Reciclatge

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: