10000 visites

Un any després d’haver començat aquest projecte hem arribat a les 10000 visites.

Lo que va començar com un lloc per a posar-me els partits dels meus fills per tindre-los controlats ha desvariat en algo,que, com jo, és un poc caòtic.

Quan vaig començar amb el blog em van aconsellar que triara un tema i sols escriure sobre això. Dons be, com que a mi m’interessen molts temes he fet entrades molt diverses. Sobre tots els temes que m’interessen. Igual es sobre Godella, Canals o La Font de la Figuera. Igual és sobre esports, música, medi ambient o sobre política (encara que pense que política es tot). Un anys després 10000 visites al blog.

El periode que més visites vam rebre va ser quan van estar les movilitzacions contra el Macro abocador de les Alcusses. Hi havia gent que seguia les noticies en aquest blog. Vam arribar a tenint més de 200 entrades en un dia.

Ara no tinc massa temps i no l’actualitze regularment però ací estem i ací continuem.

Moltes Gràcies,

Paco Aràndiga.

Eleccions al Claustre

Aquest dijous 26 són eleccions al Claustre de la Universitat de València.

He sigut membre del Claustre des de fa casí 20 anys. M’ha tornat a presentar.

En el meu col-legi electoral (la Facultat de Matemàtiques) hi han nou candidats

i tenen que eixir sols 5 elegits. Vorem

 

 

Third Chilean Workshop on Numerical Analysis of Partial Differential Equations January 11 – 15, 2010

El chollo de Trillo

Molt bon article de Juan José Millás aparegut a www.levante.com

Qué estaría diciendo Federico Trillo si la chapuza criminal del Yak-42 hubiera sucedido, idéntica a como se produjo, con un gobierno socialista? ¿Qué le pediría Trillo (Federico) al ex ministro de Defensa de la época? ¿Qué adjetivación utilizaría para describir la cobardía, la indignidad, la indecencia, la obscenidad, el descaro, el impudor y la inmoralidad de ese político? ¿Acaso se imaginan ustedes a Trillo apoyándolo? ¿Son capaces de ver a Trillo asegurando que su adversario político actuó de buena fe? ¿Sería tan benévolo con él como lo está siendo consigo mismo? Es evidente que no y es evidente también que tendría razón en no ser benévolo. Resulta escandaloso que un tipo capaz de ordenar llevar a cabo aquel mejunje con los muertos continúe en la vida política y dando lecciones de moral, como es frecuente en él. Si no hay nada ni nadie capaz de obligar a Trillo a retirarse, la política es una basura de arriba abajo y hay que dar la razón a los antisistema, por doloroso que resulte.

No puede ser, no puede ser, no puede ser. No puede ser, Santo Dios, como diría la Salmones. Durante el juicio hemos escuchado testimonios de los familiares de los fallecidos que habrían puesto los pelos de punta a Jack el destripador. Lo único que le importaba al gobierno de la época era que el asunto no se prolongara demasiado. Por eso ordenó que colocaran las cabezas decapitadas sobre cualquier hombro y las manos sueltas al extremo de cualquier brazo. Deprisa, deprisa, no vaya a ser que la opinión pública se dé cuenta de las condiciones en las que se efectuaban aquellos vuelos de la muerte. Hagamos un funeral de Estado, cubramos los féretros de medallas y a otra cosa, mariposa. Y ahí sigue el cínico de Trillo, el inmoral de Trillo, el mentiroso de Trillo, el payaso de Trillo, dando lecciones de moral (de moral opusdeísta, claro) a diestro y siniestro. Qué sujeto.
Pues no, señor, no puede ser. Alguien tiene que hacer algo. Alguien debe explicar a Trillo que ha de actuar como le exigiría actuar a un adversario en idénticas circunstancias, o sea, que tiene que largarse. Y largarse contento, puesto que un general (un general detritus, si hay que decirlo todo) carga con los tres años de cárcel de la sentencia. ¿Es o no es un chollo para Trillo?

Líders en fracàs

Quan sent al President Camps, els seus consellers o els portaveus a les Corts parlar de la situació del País Valencià, bé a Espanya o a la UE, sempre em fa la sensació que ens conten una història, que ells pretenen al nivell d’Alicia en el país de les meravelles, però que no arriba ni de bon tros. Segons ells, els valencians som líders en tot el que se’ls pose a mà. Després, però, ens assabentem de la realitat. Eixen les dades de l’INE, de la Comptabilitat Regional d’Espanya, del Banc d’Espanya, del Ministeri d’Educació, del Parlament Europeu… , i a poc que el fixes te n’adones que, desgraciadament, la Comunitat Valenciana només lidera el fracàs: el fracàs econòmic, la fallida d’empreses, la crisi de l’agricultura, el nivell d’endeutament públic, el fracàs escolar, la desfeta del territori.

Per què l’esquerra va perdre Galícia

És ara, un cop transcorregut gairebé un mes, quan comença a tenir contestació la pregunta que no pocs gallecs reben dels seus no pocs amics catalans. ¿Per què el bipartit va perdre les eleccions? És ara quan està emergint la resposta. És ara quan Touriño els està guanyant. És ara quan l’opinió pública està fent un gir que compensa el de les urnes i es resitua en el lloc on era.

Faith versus Science

LLiçó número 1 de ciudatania en anglès:

El primer tronc i eix central de la foguera en honor a Sant Antoni Abad ja està en peu en la Plaça Major de Canals.

Com marca la tradició el primer dia de l’any es posa en peu el primer pi i eix central de la foguera.

Ahir a les 16:00 hores acompanyant autoritats, festers i festeres, centenars de veïns de la localitat es van reunir en la Plaça Major de Canals per a participar del primer acte de la preparació de la foguera “la planta del primer pi” a partir d’eixe moment comencen els treballs de muntatge del tradicional monument que duraren al voltant de dos setmanes i que culminara el dia 16 amb la crema del monument.

Este laboriós i espectacular treball de confecció de la foguera ho duen a terme una quadrilla de huit persones, que comencen apilant els troncs de forma cònica a este pi de més de 16 metres d’altura que fa d’eix central i que al final després del seu revestiment amb llenya i branques de pi arribarà a aconseguir els 20 metres d’altura quan la foguera siga coronada amb el típic taronger, totes estes tones de llenya cal recordar que com és tradicional és aportada desinteressadament pels veïns de la localitat.

Com és habitual a partir de hui són molts els veïns que s’acosten diàriament a la Plaça Major per a seguir l’evolució de la foguera emblema de la localitat en estos dies.

Carrera de calçotets a la Font de la Figuera 2009

Jo no era allí. La nit de Cap d’Any vaig estar a Canals. Així que els que digueu que m’heu vist mentiu.

Nadals

Tornem de Nadal. Encarà que han pasat coses molt bones aquestos nadals el que sempre recordaré és el 26 de Decembre quan la nostra companya de traball va morir. Fuensanta, sempre estarás en els nostres records.